Terrània 2022. 19è Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc – Dossier de Premsa

L’Ajuntament de Montblanc organitzador a través de l’Àrea de Turisme de Terrània, el Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc, presenta un dossier amb informació útil sobre la dinovena edició de l’esdeveniment.

S’estructura en dos blocs, un de general (apartats I-IV) i un específic de l’edició d’enguany (apartat V).

I.- Terrània, un festival amb projecció internacional

L’any 2003 va veure la llum un projecte il·lusionant nascut de la idea d’organitzar un esdeveniment que donés protagonisme a la ceràmica artística. S’inspirà en models existents en diversos països d’Europa. Tanmateix, des del primer moment va voler marcar un perfil propi, singular.

El coneixement i l’experiència en el món de la ceràmica l’aporten els ceramistes de la Conca de Barberà, implicats des de sempre amb el festival. La capacitat de planificació i organització, i l’acollida a participants i visitants sempre ha estat responsabilitat de l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Montblanc. El treball conjunt ha donat com a resultat un esdeveniment consolidat que té projecció internacional i dona prestigi a Montblanc en els cercles especialitzats en ceràmica artística arreu d’Europa.

El nivell tècnic dels ceramistes participants, la qualitat de les exposicions, la varietat de les demostracions i dels tallers on prenen part els visitants, l’evolució i la innovació en les activitats paral·leles, la preocupació pels petits detalls i la constant autoexigència en aspectes de gestió, difusió, inscripcions i finançament han fet que Terrània hagi assolit un dels seus objectius fundacionals: ser un referent a Catalunya.

No existia cap festival similar centrat només en la ceràmica artística. Des del primer moment Terrània ha innovat. No volia ser només una fira, un mercat, pretenia anar més enllà: crear estrets vincles amb aspectes lúdics, pedagògics, folklòrics i d’arrel tradicional. És així com el festival ha aconseguit divulgar l’activitat dels ceramistes, donar valor a l’activitat artística i acostar-la a un públic cada cop més ampli.

L’any 2003 naixia un esdeveniment que havia d’ajudar a allargar la temporada turística d’estiu. Amb el pas del anys, el 2008, es va convertir en el tret de sortida d’un cicle d’esdeveniments de tardor. Terrània fou precursor dels festivals que organitza l’Ajuntament de Montblanc amb l’objectiu de captar públics diversos en moments puntuals de l’any. Clickània, el festival de Playmobil a l’octubre; #Safrània365, que va evolucionar d’una fira al novembre a una programació anual d’activitats lligades a la gastronomia; i Brickània, el festival de Lego, al juny, tenen l’origen en Terrània i per això tots comparteixen el sufix “ània”.

Des d’abril de 2007 es compta amb www.terrania.cat, un web on el visitant pot trobar continguts sobre el festival de forma accessible i directa. Hi ha des de les darreres novetats fins a documents que recorden les edicions precedents.

II.- Terrània, un festival amb reconeixement de país

El 12 de maig de 2018 l’Associació de Ceramistes de Catalunya (ACC) reconegué l’Ajuntament de Montblanc amb el Premi Artesania de Catalunya per la trajectòria de Terrània, el Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc.

El premi és una peça única obra de la ceramista de Santa Oliva, Roser Oter, qui ha pres part en diverses edicions de Terrània. El lliurament el va fer Xavier Villas, cap de l’àrea d’Artesania del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, en un acte presidit per Jordi Marcet, president de l’ACC, i el va rebre la tècnica de turisme de l’Ajuntament de Montblanc Toñi González, coordinadora de l’esdeveniment des de la primera edició.

Aquest reconeixement fou molt valorat per l’Ajuntament de Montblanc, ja que l’atorguen els ceramistes del país, és a dir, els qui millor coneixen el sector i els esdeveniments d’aquest tipus que se celebren arreu. L’ACC argumentà el premi en base a la coherència seguida al llarg de les quinze edicions, el creixement sostingut i l’evolució en base a una programació àmplia i amb activitats variades.

A partir d’aquell moment tot el material gràfic de Terrània, cartell, flyer, programa i banderoles, s’incorpora una inscripció on es fa esment de la concessió d’aquest premi.

L’edició d’enguany serà inaugurada per Agnès Russiñol, directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, acompanyada pel Xavier Villas, cap de l’àrea d’Artesania. L’acte d’inauguració tindrà lloc el divendres 23 de setembre a la tarda i començarà amb la presentació del relleu de Sant Jordi, obra de l’artista de Belltall Rebeca Muñoz, modelat durant la celebració de Terrània 2019.

III.- Els trets diferencials de Terrània

Tot esdeveniment s’ha de caracteritzar per uns trets propis que el converteixen en únic, singular, i que permetin guanyar prestigi amb els pas de les edicions. Un prestigi que també guanya la destinació turística.

Terrània s’adreça a públics diversos als quals cal satisfer. Si gaudeixen de la seva experiència a Montblanc, la poden recomanar, repetir i recordar com a positiva.

D’una banda, hi ha el gran públic, per a qui el festival suposa en molts casos la descoberta de la ceràmica com a element artístic i decoratiu. Un cop iniciats en aquest món, any rere any els visitants troben novetats que els incentiven a tornar i a seguir gaudint de la ceràmica. Entre aquest públic, destaca el de perfil familiar, amb infants que tenen ocasió de tocar el fang des de petits.

També hi ha un tipus de públic especialitzat. Col·leccionistes d’art, intermediaris, professionals de la decoració, del comerç detallista, de galeries d’art,.. Consideren Terrània un punt de trobada ideal on es concentra obra de gran qualitat i una oportunitat única de relacionar-se amb ceramistes d’arreu d’Europa.

A la vegada, els propis ceramistes són destinataris finals del festival. L’organització cuida els petits detalls perquè vol que la seva experiència sigui positiva, tant pel que fa a vendes com a la satisfacció del sol fet de participar-hi. De la seva valoració posterior en depèn la propaganda boca-oïda i el sòlid prestigi de Terrània. Per exemple, en arribar se’ls obsequia amb un lot de vins i caves. Aquest 2022 han estat gentilesa dels cellers Carles Andreu, Gerida, Josep Foraster, Mas de la Sabatera, Portell i Vins de Pedra.

Tot seguit s’esmenten alguns dels trets diferencials del festival que han convertit Terrània en un referent i que es poden veure en aquest vídeo de 2015.

1.- Selecció de participants acurada

Terrània s’ha celebrat sempre a l’antic convent de Sant Francesc. L’espai d’exposició i venda principal ocupa la nau central de l’antiga església del segles XIII-XIV. Un espai únic, “marc incomparable”, que condiciona el nombre de participants. Sempre ha rondat la trentena, ja que no hi ha lloc per a més ceramistes.

L’espai disponible, uns 600 m2, obliga l’organització a fer una acurada selecció dels participants.

El procés s’inicia cada any al gener quan s’envia la documentació als ceramistes que puguin estar interessats a prendre part al festival. El termini de sol·licitud per participar acaba pels volts de Setmana Santa. Aleshores es fa la tria dels ceramistes que exposaran i vendran la seva obra al mes de setembre. Abans de l’estiu es confirmen els participants i es procedeix a editar el programa.

Els criteris de tria són senzills:

  • Els ceramistes de la Conca de Barberà poden participar cada any perquè Terrània vol ser un aparador dels artistes del territori. La resta de participants poden prendre part al festival durant dos anys consecutius com a màxim. Al tercer han de deixar de participar, però poden tornar al quart. D’aquesta manera es garanteix la rotació i la varietat.
  • S’intenta que no es repeteixin característiques similars en l’obra exposada. D’aquesta manera hi ha un ventall més ampli d’obra: estil, tipologia, acabats, materials, tècniques,..
  • La procedència dels ceramistes, com més variada millor. Així el públic pot trobar cada any ceramistes arribats d’indrets diferents.

De totes les edicions celebrades fins ara (i comptant aquest 2022), els ceramistes que han participat en més edicions són els de la Conca de Barberà: Montse Aiguadé (19, totes), Natàlia Ferré (18), Núria Albà i Lluís Soler (17).

De la resta, que només poden encadenar dues participacions, els ceramistes amb més presències són: Núria Soley (13), Jaume Vila (12) i Esther Ramos (10).

Terrània sempre ha estat un aparador de ceramistes de Catalunya. Hi han pres part 79 artistes, amb una mitjana de més de 4 participacions per ceramista.

D’on han arribat més ceramistes, però, és de França (83). Això sí, l’índex de repetició és molt més baix i la mitjana no arriba a les 2 participacions. Els qui més participacions tenen són Pascal Castagné, Paul Grandé, Frédérik Le Fur i Martine Le Fur, amb cinc.

A banda d’aquestes procedències, des de sempre, el festival ha tingut capacitat per atraure participants arribats d’arreu: Alemanya (12), Bèlgica (5), Espanya (28), Estats Units (1), Finlàndia (1), Itàlia (1), Japó (1), Lituània (4), Luxemburg (1), Països Baixos (20), Polònia (1), Portugal (1), Regne Unit (21), Suïssa (7) i Txèquia (7). Entre aquests els que compten amb més participacions són l’asturià Florentino Iglesias i el madrileny Jose Luis Martínez Florido amb set.

2.- Demostracions

L’organització sempre ha tingut clar que el festival ha de servir per acostar la ceràmica al gran públic. Només així es pot donar valor a allò que s’exposa.

A la primera edició ja es van programar demostracions de torn, modelat i rakú, i mai se n’han deixat de fer. Normalment aquestes demostracions han anat a càrrec dels ceramistes participants, el quals de forma voluntària ensenyen la seva tècnica als visitants. Algunes de les peces que han elaborat els ceramistes es conserven com a record de cada edició.

3.- Tallers

Els tallers van néixer com una activitat adreçada als infants. Terrània sempre s’inicia en divendres amb unes activitats al matí i la tarda dedicades als escolars de la vila, els quals poden gaudir del modelat del fang. A més, al llarg del cap de setmana els infants que visiten el festival modelen fang, assessorats per monitores. S’acaba realitzant una obra coral feta de la suma de totes les peces realitzades.

Aviat es va veure que aquests tallers es podien ampliar a més públic, anar més enllà de les propostes de caire infantil. I és que el públic adult no es conforma amb gaudir de l’exposició, de comprar alguna peça i de veure les demostracions dels artistes. N’hi havia que demanaven més: la possibilitat de tocar el fang, modelar, crear les seves pròpies peces, pintar-les i coure-les.

Això va fer que es programessin amb èxit i es consolidessin els tallers de rakú, micro-rakú i torn.

Amb el pas dels anys també s’han proposar tallers a quatre mans, pensats per a que grans i petits treballin en equip.

4.- Forns experimentals

Els forns experimentals van ser un signe lligat a Terrània de 2003 a 2011. Quan es va començar a construir la nova plaça i el claustre de Sant Francesc es van haver de deixar de fer. El 2015 es recuperà una tradició fins l’edició de 2019. Després de la pandèmia no se n’han programat.

Es tracta d’una bona manera d’acostar la ceràmica al públic. S’aprofita el moment espectacular de la cuita i, molt especialment, l’obertura del forn amb les peces incandescents a més de 1000ºC.

Els forns experimentals s’han anat renovant. N’hi ha hagut de forma piramidal, cilíndrica i de base rectangular. S’han situat en llocs que ja no existeixen com el pati i l’aparcament de Sant Francesc, a l’actual plaça de Sant Francesc o a la plaça del Call. S’han cuit peces de formes variades i que s’han quedat en el paisatge urbà. És el cas de les lletres de MONTBLANC situades al costat de la torre dels Cinc Cantons i que serveixen per donar la benvinguda a la vila i han esdevingut un punt ideal on fer fotos.

5.- Música i folklore

Els forns experimentals sempre s’han acompanyat d’actuacions musicals i del folklore local per tal de donar un complement a l’espectacle visual, però mut, de la cuita.

Va ser així que l’element musical es va anar consolidant i al llarg dels anys han actuat els Randellaires, l’Small River Dixie, la companyia Passabarret, la Bandarra Street Orkestra, l’Stromboli Jazz Band, The Hot Flowers (França) i Suena Barro (Argentina).

També s’han fusionat teatre, música, foc i ceràmica.

IV.- Breu història de Terrània

Malgrat que en les darreres dècades l’activitat artesanal tradicional ha anat minvant a Montblanc i a la Conca de Barberà, des del tombant de segle la ceràmica s’ha consolidat com un element més del ventall d’atractius turístics de Montblanc, gràcies a l’empenta de diversos ceramistes establerts a la comarca. Es tracta d’un tipus de ceràmica que té com a objectiu l’expressió dels sentiments de l’artista i despertar-los en qui contempla l’obra. És ceràmica artística.

El Festival Internacional de Ceràmica de Montblanc va néixer l’any 2003. Sorgí d’una proposta presentada un any abans pels ceramistes Llorenç Pla i Jaume Julià que comptà amb el suport decidit de l’Ajuntament de Montblanc.

Precisament d’ells sorgeix el nom de Terrània i és assumit per denominar el festival. S’hi barregen connotacions diverses: una referència a la terra com a element fonamental de la ceràmica junt amb el foc, l’arrelament d’aquesta activitat tradicional al territori, i la vinculació a la Mediterrània com a mar, com a cultura i com a espai geogràfic de l’Europa meridional, pol d’atracció dels països del nord d’on es volia captar un bon nombre dels ceramistes participants.

El sufix ània del nom original va servir per denominar els esdeveniments d’atracció turística que organitza l’Ajuntament de Montblanc a través de l’Oficina de Turisme. Primer va ser Clickània i després Brickània i Safrània.

Des del segon any de celebració també va comptar amb la col·laboració d’altres ceramistes de la comarca: Núria Albà, Lluís Soler, Teresa Ripoll, Jordi Català, Natàlia Ferré i Montse Aiguadé.

Terrània no només és un gran aparador de la ceràmica artística. També ho és de Montblanc. A la vegada, Montblanc durant tot l’any és un aparador de la ceràmica artística gràcies als ceramistes que hi han obert galeries (actualment Natàlia Ferré i Montse Aiguadé). Així doncs, es pot dir que es retroalimenta.

2003

De la primera edició cal destacar l’èxit d’haver engegat un gran projecte amb ceramistes arribats de cinc països d’Europa (Alemanya, Bèlgica, Catalunya, França, els Països Baixos i el Regne Unit). Tot i la pluja, la resposta del públic va ser excel·lent. L’indret escollit, l’antiga església de Sant Francesc, va rebre molts elogis.

2004

La segona edició confirma l’aposta de l’any anterior. La presència de ceramistes va tornar a ser variada i de qualitat. Es va ampliar l’horari d’obertura i es van iniciar els tallers infantils on van participar més de 500 escolars de Montblanc.

2005

Es consoliden les propostes anteriors i s’incorporen novetats: plafons de distribució dels ceramistes a Sant Francesc, forn experimental, demostracions i música. S’estrena la realització d’una exposició central lligada al cartell del festival. Fou al Palau Alenyà dedicada a Jordi Marcet i Rosa Vila-Abadal.

Terrània s’obre internacionalment, amb 37 ceramistes participants arribats de 7 països diferents.

2006

Es fa un gran salt en les propostes paral·leles que donen una visió àmplia del què és la ceràmica. El públic es va sentir més integrat que mai i va tornar a omplir tota l’àrea de Sant Francesc. Els grups i elements folklòrics s’implicaren amb gran èxit. L’exposició central al Palau Alenyà es dedica a Joan Carrillo.

2007

A la programació consolidada s’incorporen novetats: dos forns experimentals (un dels quals va introduir l’element musical), i apareixen nous tallers infantils. Es va assolir el sostre en quant al volum de vendes (32.600€). L’exposició central al Palau Alenyà es dedica a Teresa Gironès.

2008

Es té un molt bon record d’aquesta edició per la qualitat de l’obra exposada, per les activitats paral·leles, i per haver pogut mantenir unes xifres de visitants i de vendes similars a l’any anterior malgrat haver entrat en un cicle de clara crisi econòmica.

L’exposició central al Palau Alenyà es dedica a Neus Segrià.

2009

Edició molt condicionada per la situació de crisi econòmica que va exigir màxim esforç per part de l’organització. Malgrat tot, tant el volum de vendes com la xifra de visitants va ser valorada molt positivament. Les dues cuites que es van dur a terme van tornar a despertar l’interès dels visitants.

2010

El fet de reforçar les activitats paral·leles amb demostracions i actuacions musicals va donar valor afegit al festival en un moment molt delicat. El públic assistent va valorar positivament l’esforç per mantenir la qualitat malgrat els efectes negatius de la crisi econòmica.

2011

Segueixen amb èxit les activitats paral·leles com les demostracions de torn i modelat, tallers per a infants i escoles, tallers per a adults, actuació musical i forn experimental. Es recuperà l’exposició central al Palau Alenyà, dedicada al ceramista Joan Serra.

2012

Es nota un canvi de tendència en plena crisi. Es va generar el volum més baix de facturació: 15.300€. Tanmateix s’evidencia que el públic és cada any més actiu. L’exposició central al Palau Alenyà es dedica als txecs Vladimir Groh i Yasuyo Nishida.

2013

Marca l’inici de la recuperació. Es consolida el nombre de visitants i augmenta la facturació. Èxit de les demostracions de diferents tècniques (torn, modelat, a la corda), els tallers de rakú per adults i els tallers infantils. L’exposició central es dedica a David Rossell.

2014

Una facturació de 19.800€ suposà una evolució de les xifres que convidava a l’optimisme. S’estrena com a espai del festival el claustre de Sant Francesc que dona més protagonisme a les activitats paral·leles. L’exposició central a la Sala Sant Miquel es dedica a Xavier Monsalvatje.

2015

La facturació supera la barrera dels 20.000€ després de la gran crisi econòmica. Es recupera amb èxit un forn experimental acompanyat de música, amb Raku Punk. Per primer cop es dedica un espai a ceramistes d’un territori concret: Txèquia. L’exposició central a la Sala Sant Miquel es dedica a Maria Bofill.

2016

La facturació global segueix augmentant fins als 24.000€. Es dedica un espai a Alemanya com a país convidat. S’amplien els tallers i es pot practicar el torn de forma molt divertida oberta a tot tipus de públic. L’exposició central a l’antiga església de Santa Magdalena es dedica a Madola.

2017

El territori convidat fou el Regne Unit, amb ceramistes anglesos i gal·lesos. L’exposició central es dedica a Teresa Gironès, un any després de la seva mort en la primera retrospectiva.

El desenvolupament del festival es va veure condicionat pels fets de l’1 d’octubre.

2018

Per primer cop en deu anys es tornen a superar els 30.000€ de facturació. El territori convidat foren els Països Baixos. L’exposició central a la Sala Sant Miquel es dedica a Jordi Serra. El dissabte al vespre es realitza un espectacle de teatre, música, foc i ceràmica a càrrec de la companyia Fanglina.

2019

Les vendes van ser de 32.700€ en una edició amb ceramistes de 7 països i una desena d’exposicions. El territori convidat fou Suïssa. I l’exposició central a la Sala Sant Miquel es dedica a Joan Panisello.

Va ser l’edició prèvia a l’esclat de la pandèmia de COVID-19 per la qual cosa ha marcat un abans i un després.

2021

La primera edició després de pandèmia va estar molt condicionada per les mesures de prevenció. Molts dels actes i novetats que s’havien previst per a 2020 es van haver de suspendre. Tanmateix, el nivell de vendes va ser òptim: 28.000€.

L’exposició central a la Sala Sant Miquel es dedica a Ángel Garraza.

V.- Terrània 2022

Tot seguit us presentem el contingut del festival d’enguany: cartell, participants, programació, activitats paral·leles i principals novetats.

1.- El cartell

El cartell utilitza una peça del ceramista bretó Philippe Dansette ja que el territori convidat és Bretanya. L’any passat, encara sota els efectes de les restriccions de la pandèmia, no hi va haver cap territori convidat. D’aquesta manera es vol destacar aquest pas cap a la recuperació d’un dels trets característics del festival.

2.- Els participants

Terrània tornarà a ser punt de trobada de ceramistes arribats d’arreu d’Europa. Sempre coincideixen artistes veterans (3 van participar a la primera edició de 2003) i novells, uns que repeteixen i altres debuten al festival (9), arribats de procedències variades (enguany hi ha representats quatre països), amb obra molt diferent i tots ells amb un element en comú: la passió per la ceràmica.

El públic assistent pot viure aquesta passió contemplant l’obra exposada i enduent-se cap a casa peces úniques i singulars que trobarà reunides juntes només els tres dies del festival. Montblanc es converteix en punt de trobada de qui valora aquesta expressió artística perquè també esdevé punt de concentració d’artistes.

Com cada any ha calgut fer una selecció en base a les sol·licituds rebudes a començament de l’any. Les dimensions de l’espai fan que la xifra de participants sempre estigui als voltants de la trentena.

Enguany n’hi ha 24: 11 de Catalunya, 8 de França, 4 d’Espanya i 1 dels Països Baixos.

Descarregar la relació de participants.

Com ja ve sent tradició, els ceramistes participants triaran el millor conjunt d’obra exposada a l’antiga església de Sant Francesc. Es tracta d’un reconeixement amb un alt valor simbòlic ja que són els propis ceramistes els qui fan de jurat a la vegada que poden ser escollits. L’any 2020 l’escollit fou el ceramista català establert a França Pep Gómez.

3.- La programació

Descarregar el programa en pdf.

Aquesta és la relació d’activitats per als tres dies de festival:

Divendres 23 de setembre

9:00 – 13:00 Tallers de ceràmica per a escoles amb el Museu del Pessebre de Catalunya

15:00 – 17:00 Tallers de ceràmica per a escoles amb el Museu del Pessebre de Catalunya

17:00 Inici del mercat

18:00 Estrena del relleu de Sant Jordi, obra de Rebeca Muñoz, a l’Ajuntament de Montblanc. Tot seguit, visita de les autoritats a les exposicions de la Galeria El Be Negre Ceràmica, el Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre (CIAR) i la Sala Sant Miquel.

19:00 Inauguració oficial de Terrània 2022 a càrrec d’Agnès Russiñol i Amat, directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM).

20:00 Fi del mercat

Dissabte 24 de setembre

11:00 Inici del mercat

11:00 – 14:00 Taller de raku amb microones amb la ceramista Montse Llanas

11:30 – 14:00 Taller de ceràmica en família El Gerro amb Mardefang

11:30 – 14:00 Taller de creació de figures de pessebre de motlle amb el Museu del Pessebre de Catalunya

14:00 Descans

16:00 Continuació del mercat

17:00 – 19:30 Taller de ceràmica en família El Gerro amb Mardefang

17:00 – 19:30 Taller de creació de figures de pessebre de motlle amb el Museu del Pessebre de Catalunya

17:00 – 20:00 Taller de raku amb la ceramista Montse Llanas

20:00 Fi del mercat

20:00 Lliurament del premi a la millor unitat de treball Terrània 2022

Diumenge 25 de setembre

11:00 Inici del mercat

11:00 – 14:00 Taller de raku amb la ceramista Montse Llanas

11:30 – 14:00 Taller de ceràmica en família El Gerro amb Mardefang

11:30 -14:00 Taller de creació de figures de pessebre de motlle amb el Museu del Pessebre de Catalunya

14:00 Descans

16:00 Continuació del mercat

17:00 – 19:30 Taller de ceràmica en família El Gerro amb Mardefang

17:00 – 19:30 Taller de creació de figures de pessebre de motlle amb el Museu del Pessebre de Catalunya

17:00 – 20:00 Taller de raku amb microones amb la ceramista Montse Llanas

20:00 Fi de Terrània 2022

4.- Les activitats paral·leles

Terrània és un festival perquè compta amb un ventall de propostes que van molt més enllà del mercat. Totes les activitats que es realitzen en paral·lel donen valor afegit. Això garanteix que el gran públic s’acosti a la ceràmica, la descobreixi en alguns casos i comprengui la complexitat tècnica al mateix temps que gaudeix de l’expressió artística.

4.1.- Les exposicions

De sempre, Terrània ha volgut tenir presència més enllà del recinte de l’antiga església de Sant Francesc. Així, el visitant pot aprofitar per passejar per carrers i places de Montblanc. Per aquest motiu, al llarg dels anys, diversos indrets de la vila han acollit exposicions de ceràmica.

Exposició i venda de ceràmica de Bretanya (territori convidat 2022)

L’any passat, encara sota els efectes de les restriccions de la pandèmia, no hi va haver cap territori convidat. El cartell de l’edició d’enguany utilitza una peça del ceramista bretó Philippe Dansette ja que el territori convidat és Bretanya. D’aquesta manera es vol destacar aquest pas cap a la recuperació d’un dels trets característics del festival.

L’absis del claustre de Sant Francesc, en l’horari d’obertura de Terrània, acollirà una mostra dedicada a sis ceramistes de Bretanya: Philippe Dansette, Catherine Dhellin, Laëtitia Leclère, Thierry Luang Rath, Christian Pinault i Bruno Ronzier.

En les edicions precedents aquesta exposició ha acollit els següents territoris: Suïssa, Països Baixos, Regne Unit, Alemanya i Txèquia. La projecció internacional del festival ha estat present des de la primera edició i des de 2015 es va reforçar amb aquesta proposta que ha tingut molt bona acceptació i, per tant, continuïtat.

Fons ceràmic de Terrània, de l’Ajuntament de Montblanc

Durant la celebració de Terrània la sala Sant Jordi del claustre de Sant Francesc acollirà una exposició de les peces que l’Ajuntament de Montblanc, organitzador de Terrània, ha anat adquirint cada any des de 2003.

Són obres dels ceramistes a qui s’ha dedicat l’exposició central del festival i dels ceramistes que han estat reconeguts amb el premi a la millor obra exposada en l’espai de venda. En aquest darrer cas, la tria la fan els propis ceramistes participants.

És la sisena vegada que es realitza aquesta exposició retrospectiva, la segona a Montblanc, on s’estrenà l’any 2012 en ocasió del 10è aniversari del festival. També s’ha vist a Barcelona (2014), Tarragona (2017), Tortosa (2019) i Tàrrega (2022).

La mostra és un interessant conjunt eclèctic, amb diversitat de materials, estils, tècniques i procedències. Hi ha peces de ceramistes d’Alemanya, Bèlgica, Catalunya, Espanya, França, Japó, Lituània, els Països Baixos, Polònia, el Regne Unit i Txèquia. Per tant, una oportunitat única de gaudir i aprendre amb la ceràmica artística.

Procés creatiu d’una figura de pessebre, del Museu del Pessebre de Catalunya

Durant la celebració de Terrània a la sala de les Corts Catalanes del claustre de Sant Francesc es donarà ple protagonisme al Museu del Pessebre de Catalunya. A banda dels tallers que s’hi faran durant el festival, es podrà veure una exposició en la què s’explica el procés creatiu d’una figura de pessebre.

Exposició del taller de ceràmica en família. La Tassa

El claustre de Sant Francesc acollirà l’exposició del mural de les rajoles realitzades durant Terrània 2021 en el taller que coordina Mardefang. En acabar el festival els autors podran endur-se les seves rajoles.

La pell del fang, d’Aleix Revelles Fàbregas

La galeria El Be Negre de la ceramista Montse Aiguadé tornarà a acollir una exposició durant la celebració del festival. Està dedicada al ceramista Aleix Revelles de la Selva del Camp.

Buit fèrtil, d’Eva Entropia

El Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre des de fa diversos anys és un dels espais de cultura que acull exposicions de Terrània. Enguany en l’espai únic que reprodueix les balmes on hi ha pintures rupestres declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO s’hi instal·larà l’exposició Buit fèrtil de la ceramista Eva Entropia.

L’exposició es podrà visitar fins al 14 d’octubre.

Amb el cor a les mans, dels alumnes de l’escola taller de modelat de la Galeria Natàlia Ferré

En l’horari del festival la sala Sant Miquel tornarà a acollir una exposició de ceràmica. Es tracta de peces realitzades pels alumnes de l’escola taller de modelat de la Galeria Natàlia Ferré.

4.2.-Les demostracions

Els ceramistes participants al festival s’ofereixen per mostrar al públic la seva manera de treballar. Els visitants poden veure la tècnica del ceramista i, el més important, interactuar amb l’artista tot fent preguntes i rebent explicacions.

Per a fer aquestes activitats des de la primera edició es compta amb la col·laboració de Ceràmica Collet, SIO-2, empresa proveïdora del fang que s’utilitza i de material de suport.

També es disposa d’uns torns cedits per Subministres Anper, empresa estretament relacionada amb el festival des dels inicis.

4.3.- Els tallers

Els visitants poden involucrar-se plenament a partir de tocar el fang, crear peces, pintar-les i posar-les al forn. I, a més, poden endur-se-les. Van començar sent només per a infants i actualment tot tipus de públic hi participa.

Tenen lloc al claustre de Sant Francesc, espai central de Terrània, i els preus per cada taller són els següents: infants entre 7 i 13 anys 3,00€ i majors de 14 anys 5,00€.

Cal adquirir els tiquets de forma anticipada al web del festival.

Taller de creació de figures de pessebre de motlle

Els divendres de Terrània els alumnes més petits de les escoles de Montblanc tenen l’oportunitat de familiaritzar-se amb la ceràmica. És una activitat que es fa des dels inicis del festival i aconsegueix implicar nens i famílies els dies posteriors.

L’any 2021 es va estrenar el taller de realització de figures de pessebre a motlle coordinat pel Museu del Pessebre de Catalunya de Montblanc. Enguany es repetirà l’experiència. La sala de les Corts Catalanes acollirà els escolars el divendres al matí i a la tarda.

Durant el cap de setmana aquesta activitat es realitza adreçada a tots els públics.

Taller de ceràmica en família. El gerro

L’any 2019 es van estrenar els tallers de ceràmica a quatre mans, un treball conjunt entre un adult i un infant. La coordinació de l’activitat va a càrrec de Mardefang. Després de les propostes dedicades al càntir i a la tassa enguany el taller està centrat en el gerro. Hi haurà tres tallers diferents: de torn, de gravat sobre planxa i de flors per a gerros. Tindrà lloc cada dia d’11h30 a 13h30 i de 17h30 a 19h30

Taller de rakú amb microones

Aquest taller coordinat per la ceramista Montse Llanas s’ha realitzat en diverses ocasions i sempre ha gaudit d’una gran acceptació per part del públic. Es tracta de decorar un penjoll ceràmic fent la cuita amb un microones, una activitat pensada per a adults o bé menors acompanyats d’adults.

Es realitzarà el dissabte al matí i el diumenge a la tarda.

Taller de rakú

En aquest cas, la cuita de la ceràmica és més convencional, amb un forn gran, encara que la tècnica de cocció és la mateixa. Es decora una peça amb esmalts ceràmics i es passa a coure en un forn vertical. L’activitat també la coordina la ceramista Montse Llanas està adreçada a adults i infants, que poden realitzar el taller sols o en família.

Es realitzarà el dissabte a la tarda i el diumenge al matí.

5.- Els col·laboradors

Una trajectòria de 19 edicions es pot fer gràcies al suport extern que rep l’Ajuntament de Montblanc, organitzador del festival a través de l’Àrea de Turisme. Per a realitzar Terrània 2022 aquests han estat els col·laboradors.

Institucions que fan una aportació econòmica en forma de subvenció:

Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya – Generalitat de Catalunya

Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona – Diputació de Tarragona

Empreses del sector de la ceràmica que cedeixen fang i eines per a demostracions i tallers:

Ceràmica Collet

Àngela Colls

Subministraments Anper

Institucions i associacions que col·laboren amb l’organització d’exposicions i suport logístic:

Museu Comarcal de la Conca de Barberà

CIAR, Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre

Museu del Pessebre de Catalunya

Guies de Montblanc

Respira Montblanc

Cellers que aporten producte per a confeccionar els lots de benvinguda als ceramistes participants:

Carles Andreu

Gerida

Josep Foraster

Mas de la Sabatera

Portell

Vins de Pedra

Restaurants i allotjaments que faciliten preus especials per als ceramistes:

El Comerç del Mallol

El Cortijo

El Molí del Mallol

El Pergamí

GR-7 (Lilla)

Restaurant Cal Maginet (Vilaverd)

Càmping Montblanc Park

Hotel Viaurèlia

El Jaç

La Polaina

El racó de la Civaderia

Les Voltes (Barberà de la Conca)

Aaccent Prenafeta (Prenafeta)

Ca la Nuri (Senan)

Ca l’Esquelleta (Vilaverd)

El Secret de la Llegenda (Vilaverd)

Hotel Cal Maginet (Vilaverd)

Hotel Class (Valls)

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s